l'eslàlom
L‘eslàlom és la modalitat que es practica en l’anomenat “camp d’slalom o camp de boies”, que és compost per un canal de boies per on l’embarcació passa a una velocitat màxima de 58 Km/h., en les proves masculines i 55 Km/h., en les femenines.
L’eslàlom de competició consisteix en realitzar sis viratges assenyalats respectivament amb sis boies, posades a l’un i l’altre costat de l’embarcació (passadís).
L’esquiador/a haurà de passar en zig-zag les sis boies del camp d’eslàlom així com les respectives boies que assenyalen l’entrada i sortida del camp que s’anomenen “portes”.
Un altre aspecte important, a part de la velocitat que augmenta progressivament fins arribar al màxim assenyalat anteriorment, és la llargada de la corda.
Aquesta llargada és de 18 mts. des del màstil de l’embarcació fins al palonier on l’esquiador/a s’agafa amb les mans, fins que l’embarcació arriba a la seva velocitat màxima segons siguin homes o fèmines.
A partir d’aquest moment, es retalla la longitud de la corda a 16, 14, 13, 12, 11 mts. fins arribar a la seva longitud mínima que és de 9 mts. 25 cmts.
Per a poder retallar la corda, cal superar prèviament totes les boies del recorregut anterior.
L’esportista queda eliminat quan no aconsegueix completar la passada del camp d’eslàlom.
El guanyador de la competició serà l’esquiador que passi més boies a menys longitud de corda.
L’espectacularitat d’aquesta disciplina resideix en el fet que arriba un moment que la llargada de la corda és inferior a la distància que hi ha entre l’embarcació i la boia.
Les figures
Les figures és la disciplina més complexa de l’esquí nàutic dins la modalitat de clàssiques.
El camp de figures està assenyalat per dues boies d’entrada i dues de sortida, entre les quals l’esquiador/a haurà de realitzar un programa de figures enllaçades, quantes més millor, durant un temps de 20 segons.Es realitzen dues passades, una en una direcció i l’altra en la contrària, amb tandes de 20 segons de durada cadascuna.
El participant presenta prèviament al jurat el seu programa, en el qual consta l’exercici que realitzarà essent inalterable l’ordre de les figures que realitzi l’esquiador.
Cada figura té una puntuació estipulada.
Hi ha figures desllisades sobre l’aigua i d’altres que es realitzen sobre l’onada que fa l’estela de l’embarcació.
En definitiva, és una disciplina que exigeix cada vegada més, en alts nivells de competició, esquiadors amb grans condicions d’habilitat, elasticitat, equilibri i seguretat sobre l’esquí.
els salts
Els salts és una altra disciplina de la modalitat de clàssiques que, a part de la seva espectacularitat, exigeix una depurada tècnica així com força i decisió.
Els salts consisteix en aconseguir la màxima distància des de la sortida del trampolí fins a la caiguda de l’esquiador/a a l’aigua.
Per aquest motiu, l’objectiu de l’esquiador és aconseguir la màxima velocitat en la diagonal fins al trampolí (tallada) i la millor elevació en la sortida del trampolí (impuls).
Per a considerar vàlid el salt, l’esquiador s’ha de mantenir en “posició d’esquiador” fins a passar les boies que delimiten el camp de salts.
L’esquiador té la possibilitat de realitzar dos intents de salt en les semifinals i tres en les finals.
Els salts estan considerats com la disciplina més espectacular i arriscada de l’esquí nàutic.